Sóc l’Esther, fotógrafa.

Des que jo recordo, he anat amb una càmera a la ma, creant imatges. Una afició que ha anat agafant cada vegada més importància a la meva vida.

Als inicis, la meva formació va ser autodidacta; l’assaig/error, la meva escola, les revistes i llibres , els meus manuals i la cuina de casa meva, la cambra obscura. No fa gaire vaig llegir que el terme “autodidacta” és inexacte per que sempre aprenem d’algú altre i que realment el que vol dir és que no has fet una formació reglada en determinada àrea. Doncs això …així ha estat fins fa uns pocs anys, ja en la era digital, que vaig decidir participar en tallers per portar la meva afició més enllà i relacionar-me amb altres persones amb la mateixa afició. Després van venir workshops i cursos a l’escola ERAM a Salt, Girona, la formació a Instituto 8 en Barcelona en Fotografia Terapéutica Participativa i el COVID, que va tallar-ho tot.

Les XXSS em permeten mostrar al món el que faig i presentar les meves fotografies tan a Instagram com a Facebook o 500Px. Però he decidit donar un pas més enllà i crear la meva pròpia pàgina web com una estratègia per posar en ordre la meva feina, obligar-me a seleccionar, a editar, a organitzar les meves imatges en projectes i plantejar-me’n de nous.

Professionalment em dedico a la psicologia clínica i aquí també és important per a mi la fotografia, com a eina terapèutica, ajudant a la expressió emocional i com a forma d’evasió …això ho hem comprovat tots els fotògrafs quan sortim amb la nostra càmera i intento traslladar-ho també als meus pacients.

La relació entre psicologia i fotografia és molt estreta per a mi, les imatges ens evoquen emocions, sentiments, sensacions, ens permeten expressar-nos sense paraules i, de vegades, és l’única manera en la que ens permetem expressar conflictes interns i compartir-ho.

D’aquesta relació entre fotografia i emoció neix el nom de la meva web: Emulsió Sensible

Soy Esther, fotógrafa.

Desde que recuerdo he andado con una cámara encima creando imágenes. Una afición que ha ido adquiriendo cada vez más importancia en mi vida.

En mis inicios, mi formación fue autodidacta; el ensayo-error, mi escuela, las revistas y los libros mis manuales y mi cocina mi cámara oscura, No hace mucho leí que el término “autodidacta” es inexacto porque siempre se aprende de alguien y que realmente lo que quiere decir es que no has seguido una formación reglada en determinada área. Pues eso…así ha sido hasta hace unos pocos años, ya en la era digital , que decidí participar en talleres para llevar mi afición más allá y relacionarme con otras persona con la misma afición, Después llegaron los workshops y cursos en la escuela ERAM en Salt, Girona, la formación en el Instituto 8 en Barcelona en Fotografía Participativa Terapéutica i el COVID que lo cortó todo.

Las RRSS me permiten mostrar al mundo mis fotografías tanto en Instagram, como FaceBook o 500px, Pero he decidido dar un paso más allá y crear mi propia página web como estrategia para poner en orden mi trabajo, obligarme a seleccionar, a editar, a organizar mis imágenes en proyectos y plantearme otros nuevos.

Profesionalmente de dedico a la psicología clínica y aquí también es importante para mi la fotografía como herramienta terapéutica, ayudando a la expresión emocional y como forma de evasión…esto lo comprobamos todos los fotógrafos cuando salimos con nuestra cámara e intento trasladarlo también a mis pacientes.

La relación entre la psicología y la fotografía es muy estrecha para mí, las imágenes nos evocan emociones, sentimientos, sensaciones, nos permiten expresarnos sin palabras y , a veces, es la única manera en que nos permitimos expresar conflictos internos y compartirlos.

De esta relación entre fotografía y emoción, nace el nombre de mi web: Emulsió sensible

Foto: Lestonnac Ibañez