DELTA DE L’EBRE

Preludi de grans canvis en la meva vida, el viatge en solitari al Delta de l’Ebre em va permetre contemplar un paisatge extraordinari, grans extensions de terra negada per les aigües del riu Ebre. La llum cap al tard captiva amb els colors que és capaç de descobrir, els matisos del cel reflectit a les aigües plàcides, quietes, com a miralls.

Preludio de grandes cambios en mi vida, el viaje en solitario al Delta de l’Ebre me permitió contemplar un paisaje extraordinario, grandes extensiones de tierra anegada por las aguas del rio Ebro. La luz al atardecer cautiva con los colores que es capaz de descubrir, los matices del cielo reflejado en las aguas plácidas, quietas, como espejos.

EMPORDÀ

Petit i mai suficient tribut a aquesta terra que m’acull com a pròpia, on el mar s’uneix als Pirineus i s’enamora de les costes feréstecs.

Emmarcada entre les muntanyes i el mar, la plana interior, els seus petits pobles de pedra, la seva costa, anhelada pel turisme i abusada per ell, encara preserva petits racons gairebé impol·luts on encara pots imaginar com de bonic era aquest país abans que l’homo turísticus se n’apoderés.

Pequeño y nunca suficiente tributo a esta tierra que me acoge como propia, dónde el mar se une a los Pirineos y se enamora de sus agrestes costas.

Enmarcada entre las montañas y el mar, la planicie interior, sus pequeños pueblos de piedra, su costa, ansiada por el turismo y abusada por él, aún preserva pequeños rincones cuasi impolutos dónde aún puedes imaginar cómo de bonito era este país antes que el homo turísticus se apoderara de él.