KBr Fundació Mapfre Barcelona

I Deu va dir…” que es faci el color!”… i llavors va aparèixer en William Eggleston.

Visitem la exposició organitzada per la Fundació Mapfre a l’espai KBr a Barcelona, comissariada per Felix Hoffman per gaudir d’ un dels meus fotògrafs favorits, en William Eggleston.

Confesso que ja fa molts anys quan vaig veure per primera vegada algunes de les seves imatges, vaig pensar…” què coi està fotografiant aquest home?, quina manera de gastar pel·licula tontament!!!”. Uns quants anys més tard i amb més cultura fotogràfica a la butxaca, vaig començar a entendre, apreciar i gaudir la seva obra fins al punt d’arribar a convertir-se en un dels meus referents fotogràfics.

L’atzar, la troballa mentre deambula pels carrers com un “flaneur” sense rumb amb la càmera a la ma i enllaçant el color, la forma i la perspectiva en una composició densa i organitzada pel director d’orquestra que aconsegueix que objectes aparentment anodins obtinguin dignitat al incloure’ls a l’enquadrament il·luminats per una llum perfecte.

Eggleston ens mostra el món des de un punt de vista diferent, a ras de terra, des de la superfície de les taules de les cafeteries, fent contra picats de edificis i rètols, talment com mirem el món quan som nens. I això és el que em transmeten les seves fotos, torno a mirar l’entorn amb ulls de nena, veient la màgia de les coses més banals i quotidianes, descobrint-les de nou amb una nova llum.

Tot el que apareix a l’enquadrament és important, no jerarquitza el contingut i això de vegades pot crear una sensació inicial de caos que obliga a l’espectador a entrar i acabar la feina amb la seva mirada.

L’humor és també una de les seves constants, cercant l’absurd i les incongruències que apareixen quan om mira i es veu.

Objectes trivials i anodins en una estètica de instantània conscientment elaborada suggerint el misticisme de les coses més aparentment banals.

Les còpies fetes amb la tècnica de transferència de tintes són extraordinàries i aconsegueixen una subtilesa en els tons dels colors increïble. També el catàleg de la exposició permet fer un exhaustiu recorregut per la obra de Eggleston, incloent algunes fotografies que no hi són a la mateixa exposició.

He de dir també que vaig tenir una decepció. Esperava poder veure una còpia de la famosa fotografia del tricicle verd i no hi era…qüestió de pressupost. Sembla que les còpies d’aquesta obra són tan cares que ni la Fundació Mapfre ha pogut accedir…una pena!

Resumint…un imprescindible més que gràcies a la excel·lent programació de la sala KBr podem gaudir fins el dia 28 de gener de 2024, us animo a anar-hi!

Y Dios dijo…” que se haga el color!”…y entonces apareció William Eggleston.

Visitamos la exposición organizada por la Fundación Mapfre en el espacio KBr en Barcelona, comisariada por Felix Hoffman para disfrutar de uno de mis fotógrafos favoritos, William Eggleston.

Confieso que hace ya muchos años cuando vi por primera vez algunas de sus imágenes, pensé…”¿ qué narices está fotografiando este hombre?, ¡qué manera de gastar película tontamente!!!”. Unos cuantos años más tarde y con más cultura fotográfica en mi bolsillo empecé a entender, apreciar y disfrutar su obra hasta el punto de llegar a convertirse en uno de mis referentes fotográficos.

El azar, el hallazgo mientras deambula por las calles como un “flaneur” sin rumbo con la cámara en la mano y enlazando el color, la forma y la perspectiva en una composición densa y organizada por el director de orquesta que consigue que objetos aparentemente anodinos obtengan dignidad al incluirlos en el encuadre iluminados por una luz perfecta.

Eggleston nos muestra el mundo desde un punto de vista diferente, a nivel del suelo, desde la superficie de las mesas de las cafeterías, haciendo contrapicados de edificios y rótulos, tal como miramos el mundo cuando somos niños. Y eso es lo que me transmiten sus fotos, vuelvo a mirar el entorno con ojos de niña, viendo la magia de las cosas más banales y cotidianas, descubriéndolas de nuevo con una nueva luz.

Todo lo que aparece en el encuadre es importante, no jerarquiza el contenido y eso a veces puede crear una sensación inicial de caos que obliga al espectador a entrar y acabar el trabajo con su mirada.

El humor también es una de sus constantes, buscando el absurdo y las incongruencias que aparecen cuando se mira y se ve.

Objetos triviales y anodinos en una estética de instantánea conscientemente elaborada sugiriendo el misticismo de las cosas más aparentemente banales.

Las cópias hechas con la técnica de transferéncia de tintas son extraordinárias y consiguen una sutileza en los tonos de los colores increible. También el catálogo de la exposición logra hacer un exhaustivo recorrido por la obra de Eggleston, incluyendo algunas fotografías que no están en la misma exposición.

He de decir también que tuve una decepción. Esperaba poder ver una copia de la famosa fotografía del triciclo verde y no estaba…cuestión de presupuesto. Parece ser que las copias de esta obra son tan caras que ni la Fundación Mapfre ha podido acceder…¡una pena!

Resumiendo…un imprescindible más que gracias a la excelente programación de la sala KBr podemos disfrutar hasta el día 28 de enero de 2024, os animo a ir!!