XII Biennal de Fotografia Xavier Miserachs

Palafrugell

Com cada any parell, tenim una cita amb la fotografia a Palafrugell i ja són 24 els que han passat de la primera edició de la Biennal en homenatge a Xavier Miserachs.

Una trobada amb la fotografia documental on es pot contemplar la obra de grans creadors dins aquesta corrent fotogràfica en exposicions exquisidament dissenyades.

Als espais de la Biennal s’ha exposat al llarg dels anys l’obra de grans noms de la fotografia documental espanyola i internacional, posant l’accent en l’humanisme com a signe d’identitat, fugint dels documents crus i sagnants d’altres trobades, com podria ser la “VISA pour l’ Image” a Perpignan.

La dona , la feminitat i el rol femení, són els fils conductors de la edició d’enguany, cercant als arxius dels autors aquelles imatges que mostren a la dona des de la mirada de cadascun d’ells i tenint a Sabine Weiss com a protagonista de la exposició principal a La Bóbila.

Als amants de la fotografia ens fa il·lusió que al país s’organitzi un esdeveniment com aquest.

El nostre petit Arles?

Como cada año par tenemos una cita con la fotografía en Palafrugell y ya son 24 los que han pasado desde la primera edición de la Biennal en homenaje a Xavier Miserachs

Un encuentro con la fotografía documental donde se puede contemplar la obra de grandes creadores dentro de esta corriente fotográfica en exposiciones exquisitamente diseñadas.

En los espacios de la Biennal se ha expuesto a lo largo de los años la obra de grandes nombres de la fotografía documental española e internacional, poniendo el acento en el humanismo como señal de identidad, huyendo de los documentos crudos y sangrantes de otros encuentros, como podría ser la “VISA pour l’Image” en Perpignan.

La mujer, la feminidad y el rol femenino, son los hilos conductores de la edición de este año, buscando en los archivos de los autores aquellas imágenes que muestran a la mujer desde la mirada de cada uno de ellos y teniendo a Sabine Weiss como protagonista de la exposición principal en La Bóbila.

A los amantes de la fotografía nos hace ilusión que en el país se organice un acontecimiento como este.

¿ Nuestro pequeño Arles?

Aquest any i gràcies a na Nerea s’ha iniciat una nova activitat a la Biennal, les visites guiades a les exposicions. Hem tingut el goig i privilegi d’ésser els primers en gaudir d’aquesta activitat, que dona un gran valor afegit a la experiència.

Este año y gracias a Nerea se ha iniciado una nueva actividad en la Biennal, las visitas guiadas a las exposiciones. Hemos tenido el placer y el privilegio de ser los primeros en disfrutar de esta actividad, que da un gran valor añadido a la experiencia.

Sabine Weiss

Pronunciar el cognom ja és un repte…”Gash”, més o menys…lluny del “Güeish” que jo tenia al cap.

Representant femenina de la corrent de l’humanisme francés de meitat del segle XX, el seu “leitmotiv” és la alegria de viure…”le joie de vivre”.

Els seus retrats ens mostren nens i adults amb moltes mancances materials evidents a les seves robes, la brutícia que els envolta…però plens de dignitat i amb la alegria reflexada en els seus rostres.

Pronunciar el apellido ya es un reto…”Gash”, más o menos…lejos del “Güeish” que tenia en la cabeza.

Representante femenina de la corriente del humanismo francés de mitad del siglo XX, su “leitmotiv” es la alegría de vivir…”le joie de vivre”.

Sus retratos nos muestran niños y adultos con muchas carencias materiales evidentes en sus ropas, la suciedad que los rodea…pero llenos de dignidad y con la alegría reflejada en sus rostros

Francesc Català Roca

Una selecció de la obra del gran fotògraf català, dedicada a les dones, protagonistes de les imatges exposades.

Per casualitat varem conèixer al professional que ha fet les exquisides còpies, en Jaume Figueres qui ens va parlar de la responsabilitat que suposava treballar amb l’arxiu Català Roca, de la gran qualitat dels negatius i de com havia realitzat còpies que potser no li haguessin agradat gaire a l’autor, doncs aquest feia re enquadraments de les imatges i les còpies de la Biennal estan fetes sense re enquadrar, el que ens permet tenir una experiència diferent de, per exemple, la molt coneguda imatge de les noies caminant agafades del braç per la Gran Via de Madrid.

Una selección de la obra del gran fotógrafo catalán, dedicada a las mujeres, protagonistas de las imágenes expuestas.

Por casualidad conocimos al profesional que ha hecho las exquisitas copias, Jaume Figueres, quien nos habló de la responsabilidad que suponía trabajar con el archivo Català Roca, de la gran calidad de los negativos y de como había hecho copias que quizás no hubieran gustado mucho al autor pues este hacía re encuadres de las imágenes y las copias de la Biennal están hechas sin re encuadrar, lo que nos permite tener una experiencia diferente de , por ejemplo, la muy conocida imagen de las chicas caminando cogidas del brazo por la Gran Vía de Madrid.

Antoni Campañà

La troballa de La Capsa Vermella, ens ha permès conèixer l’obra realitzada per l’autor durant la Guerra Civil i que va romandre amagada durant 80 anys.

La selecció que es presenta a Palafrugell contrasta els dos rols principals de la dona en aquest conflicte bèl·lic; el de la miliciana que lluita amb armes al costat dels soldats i el de la mare que preserva la vida a la rereguarda i cuida de la llar, dels fills, dels avis i que pateix els estralls de la guerra sense fusell a la espatlla.

El descubrimiento de la Caja Roja, nos ha permitido conocer la obra realizada por el autor durante la Guerra Civil y que estuvo escondida durante 80 años.

La selección que se presenta en Palafrugell contrasta los dos roles principales de la mujer en este conflicto bélico; el de la miliciana que lucha con armas al lado de los soldados y el de la madre que preserva la vida en la retaguardia y cuida del hogar, de los hijos, de los abuelos y que sufre los estragos de la guerra sin fusil en el hombro.