San Francisco in Red

Primera entrega West Coast Trip

Viatjar…transportar-se a altres indrets, lluny dels paisatges, les persones i els rituals de cada dia.

La distància entre l’origen i el destí ens crea una bombolla espacial on la rutina deixa d’existir i , per uns dies , només hi ha el descobriment de nous espais, noves costums, nous paisatges, noves persones, noves rutines o cap rutina. El plaer del descobriment supera les incomoditats del continu canvi…de ciutat, d’hotel, del fer i desfer maletes, del menjar monòton i car… de fet, és precisament el canvi la essència de qualsevol viatge.

Veure amb els meus ulls, escoltar amb la meva oïda, ensumar l’aire de aquelles ciutats i espais naturals tantes vegades imaginats i que em vist representats en milers de fotografies o pel·lícules ha estat l’objectiu d’aquesta última petita odissea. La costa oest dels Estats Units.

Estats Units ja ho té això, el seu cinema ens ha portat el seu territori a casa, despertant el desig i la curiositat de mirar amb els nostres ulls allò que hem vist tantes vegades.

La mirada és personal i intransferible, per això jo veuré coses que potser a tú et passaràn inadvertides i viceversa i aquesta és per a mi la gràcia. Intentant fugir d’ estereotips, vull mostrar allò en el que la meva mirada s’ha fixat quan he visitat en viu i en directe els escenaris tantes vegades representats en el meu imaginari cinèfil.

Aquest últim viatge ha estat a la costa Oest dels Estats Units…un circuit per San Francisco, Big Sur, Joshua Tree, Los Ángeles, Grand Canyon, Monument Valley , Las Vegas… Un auto regal per haver aconseguit la fita d’arribar sana i estalvia “malgré tout” als seixanta anys de vida.

Inicio aquesta sèrie amb un post sobre San Francisco, ciutat amb olor a mar i marihuana, sensellarisme, fred, turons, parcs, pocs gratacels i bonics , barris amb carisma com Castro i Haight Street, un pont molt famós, boira i color vermell per tot arreu.

En quest primer post li dono el protagonisme al vermell…San Francisco in Red.

Viajar…transportarse a otros lugares, lejos de los paisajes, las personas i los rituales diarios.

La distancia entre el origen y el destino nos crea una burbuja espacial donde la rutina deja de existir y , por unos días , solamente está el descubrimiento de nuevos espacios, nuevas costumbres, nuevos paisajes, nuevas personas, nuevas rutinas o ninguna rutina. El placer del descubrimiento supera las incomodidades del continuo cambio…de ciudad, de hotel, del hacer y deshacer maletas, de la comida monótona y cara… de hecho, es precisamente el cambio la esencia de cualquier viaje.

Ver con mis ojos, escuchar con mis oídos, oler el aire de aquellas ciudades y espacios naturales tantas veces imaginados y que hemos visto representados en multitud de fotografías o películas ha sido el objetivo de esta última pequeña odisea. La costa oeste de los Estados Unidos.

Estados Unidos ya tiene eso, su cine nos ha traído su territorio a casa, despertando el deseo y la curiosidad de mirar con nuestros ojos lo que ja hemos visto tantas veces.

Y la mirada es personal e intransferible, por eso yo veré cosas que quizás a ti te pasarán inadvertidas y viceversa y esta es para mi la gracia. Intentando huir de estereotipos, quiero mostrar aquello en lo que mi mirada se ha fijado cuando he visitado en vivo y en directo los escenarios tantas veces representados en mi imaginario cinéfilo.

Este último viaje ha sido a la costa Oeste de los Estados Unidos…un circuito por San Francisco, Big Sur, Joshua Tree, Los Ángeles, Grand Canyon, Monument Valley , Las Vegas… Un auto regalo por haber conseguido la meta de llegar sana y salva “malgré tout” a los sesenta años de vida.

Inicio esta serie con un post sobre San Francisco, ciudad con olor a mar y marihuana, personas sin techo, frío, colinas, parques, pocos rascacielos y bonitos , barrios con carisma como Castro y Haight Street, un puente muy famoso, niebla y color rojo por todas partes.

En este primer post le doy el protagonismo al rojo…San Francisco in Red.