Algo, Nada, Siempre
Catàleg Exposició Sala Canal Isabel II
Madrid



El desenfoc i la trepidació “avant la lettre”
Evocadores de sensacions més que d’experiències, les imatges de Vari Caramés (Ferrol 1953) em porten a la boca el regust indefinible dels records i somnis d’infantesa.
Les seves són imatges desenfocades i trepidades amb una borrositat inabastable, onírica, com quan vols atrapar la última escena somniada i només arribes a intuir-la.
Fotografies d’una interpretació tan oberta com les dels propis somnis o records.
Imatges que van i venen, apareixen com un llampec i ens deixen l’empremta indefinida del que podria ser o ha sigut.
Veient aquestes fotografies tinc una sensació semblant a la del despertar després d’un somni, quan intentes des de la teva ment conscient atrapar , per recordar-la, aquella última imatge. Tasca impossible. Mentre, el record del somni es va difuminant per desaparèixer inevitablement. Vari, amb les seves fotografies ens permet evocar-les.
El mateix títol de la exposició/llibre/catàleg sembla un joc de paraules amb el concepte del temps i de l’esser com quelcom líquid i volàtil o bé apel·lant, si traiem les comes, a la capacitat de resistència, de perdurabilitat, constància essencial de l’esser que sempre sura.
L’ autor ens convida a entrar en els seus íntims racons de imatges líquides. L’aigua o la liquiditat omnipresent, subratllant la imprecisió mateixa de la existència, malgrat que…ALGO NADA SIEMPRE.
La borrositat de Vari no és la inquietant i fosca d’altres autors ( Antoine D’Agata per exemple), la borrositat de Vari està plena de color i llum, colors suaus…són somnis als que vols tornar, no malsons dels que escapolir-te. Es un desenfoc amable.
El desenfoque y la trepidación “avant la lettre”.
Evocadoras de sensaciones más que de experiencias, las imágenes de Vari Caramés (Ferrol 1953) me traen a la boca el regusto indefinible de los recuerdos y sueños de la infancia.
Las suyas son imágenes desenfocadas y trepidadas con una borrosidad inabarcable, onírica, como cuando quieres atrapar la última escena soñada y sólo llegas a intuirla.
Fotografías de una interpretación tan abierta como la de los propios sueños o recuerdos.
Imágenes que van y vienen, aparecen como un relámpago y nos dejan la huella indefinida de lo que podría ser o ha sido.
Viendo estas fotografías tengo una sensación parecida a la del despertar después de un sueño, cuando intentas desde tu mente consciente atrapar, para recordarla, aquella última imagen. Labor imposible. Mientras, el recuerdo del sueño se va difuminando para desparecer inevitablemente. Vari, con sus fotografías nos permite evocar-las.
El mismo título de la exposición / libro/ catálogo parece un juego de palabras con el concepto del tiempo y del ser como algo líquido y volátil o bien apelando, si sacamos las comas, a la capacidad de resistencia, de perdurabilidad, constancia esencial del ser que siempre flota.
El autor nos invita a entrar en sus rincones íntimos de imágenes liquidas. El agua o la liquidad omnipresente, subrayando la imprecisión misma de la existencia, a pesar de que…ALGO NADA SIEMPRE.
La borrosidad de Vari no es la inquietante y oscura de otros autores ( Antonie D’Agata por ejemplo), la borrosidad de Vari está llena de color y luz, colores suaves…son sueños a los que quieres volver, no pesadillas de las que quieres huir. Es un desenfoque amable.
