KBr Barcelona Fundació Mapfre

La meva primera visita al nou Centre de Fotografia de Barcelona, el Kbr, de la Fundació Mapfre.

Hagués estat imperdonable perdre’m aquesta amplíssima exposició ( més de 300 imatges) de la obra de Lee Friedlander.

Recorregut cronològic per la obra d’un dels fotògrafs més reconeguts dels New Documents a la segona meitat del s.XX als Estats Units.

La exposició s’inicia amb les úniques fotografies en color de tota la seva trajectòria, les que va fer per encàrrec per a les portades dels més importants músics de jazz dels Estats Units, des de Miles Davis, a John Coltrane, Sara Vaughan…

En paral·lel va desenvolupar la seva obra personal viatjant pel seu pais en cotxe.

Jo destacaria les inquietants imatges del projecte “The little screens” on les pantalles de TV, ja populars a les llars dels Estats Units , evoquen la soledat dels viatges i de forma premonitòria destaca el seu paper com a “substitutes” de la presència humana.

El seu estil característic uneix objectes dispars en juxtaposicions plenes d’ironia i humor.

Pertany al magnífic grup de fotògrafs dels Estats Units de la segona meitat del s.XX, exposant juntament a Bruce Davidson (Towar a Social Landscape) i a la mítica exposició organitzada al MoMA per John Szarkowski “New Documents” junt a Garry Winogrand i Diane Arbus

A la exposició al Kbr veiem com la seva obra avança disminuint les juxtaposicions, els reflexes i les ombres “marca de la casa“.

Al 1990, deixa els 35mm i adopta el mig format amb una càmera Hasselblad, focalitzant el seu treball en projectes que tenen al món orgànic com a protagonista.

També podem veure una serie amplia de retrats d’amics i familiars amb un caire fresc i quotidià.

L’any 2000 inicia el projecte “America by car” on utilitza l’interior del cotxe com a marc de les seves fotografies.

Al llarg de tot el recorregut per la exposició, podem veure una altra de les seves constants, l’autoretrat. Ja sigui amb la seva ombra, el seu reflex o directament enfocant la càmera cap a ell. Impressiona l’autoretrat que es va fer el dia en que va sortir de la UCI, quan encara estava al llit de l’hospital tot ple de tubs.

Cal destacar la qualitat de les còpies, totes elles realitzades directament pel fotògraf o supervisades per ell, om es pot observar i gaudir del blanc més pur, passant per una amplíssima gama de grisos fins al negre més profund.

Definitivament una exposició imprescindible per aquells que ja coneixem la seva obra, per gaudir-la en directe i per aquells que no el coneixen, no els deixarà indiferents, segur!

Mi primera visita al nuevo Centro De Fotografía de Barcelona, el KBr de la Fundación Mapfre.

Hubiera sido imperdonable perderme esta amplísima exposición ( más de 300 imágenes) de la obra de Lee Friedlander.

Recorrido cronológico por la obra de uno de los fotógrafos más reconocidos de los “New Documents” en la segunda mitada del s.XX en los EEUU.

La exposición se inicia con las únicas fotografías en color de toda su trayectoria, las que hizo por encargo para las portadas de los más importantes músicos de jazz de EEUU, desde Miles Davis a John Coltrane, Sara Vaughan…

En paralelo desarrolló su obra personal viajando en coche por todo el país.

Yo destacaría las inquietantes imágenes del proyecto ” The little screens” donde las pantallas de TV, ya populares en los hogares de EEUU, evocan la soledad de los viajes y de forma premonitoria destaca su papel como “sustitutas” de la presencia humana.

Su estilo característico une objetos dispares en yuxtaposiciones llenas de ironía y humor.

Pertenece al magnífico grupo de fotógrafos que surgieron en EEUU a mediados del s.XX, exponiendo junto a Bruce Davidson ( Toward a Social Landscape) i a la mítica exposición organizada en el MoMA por John Szarkowski junto a Garry Winogrand y Diane Arbus

En la exposición del KBr vemos cómo su obra avanza, disminuyendo las yuxtaposiciones, los reflejos y las sombras “marca de la casa”.

En 1990 abandona el formato de 35mm i adopta el medio formato , con una cámara Hasselblad, focalizando su trabajo en proyectos que tienen al mundo orgánico como protagonista.

También podemos ver una amplia serie de retratos de amigos y familia con un aire fresco y cotidiano.

En el 2000 inicia su proyecto ” America by car” donde utiliza el interior del coche como marco de sus fotografías.

A lo largo de todo el recorrido por la exposición podemos ver otra de sus constantes, el autorretrato. Ya sea con su sombra, su reflejo o directamente enfocando su cámara hacia él. Impresiona el autorretrato que se hiza al salir de la UCI, cuando aún estaba en la cama del hospital, lleno de tubos.

Es necesario destacar la calidad de las copias, todas ellas realizadas por el fotógrafo o supervisadas por él, donde se puede observar y disfrutar desde el blanco más puro, pasando por una amplísima gama de grises hasta el negro más profundo.

Definitivamente una exposición imprescindible para aquellos que ya conocemos su obra, para disfrutarla en directo y para aquellos que no la conozcan , no les dejará indiferentes, seguro!!!