Inicio un nou projecte, aquesta vegada vol ser documental. De fet, crec que totes les fotografies “documenten”; una sensació, una emoció, un esdeveniment…sempre a traves del filtre de l’autor/a. Però ara vull crear una sèrie de fotografies amb una temàtica comuna i que ens expliqui una historia a través de una reportatge fotogràfic.

Visc en un poble de la costa brava que, abans que arribés la “plaga/benedicció” del turisme, s’havia dedicat tradicionalment a la agricultura i a la pesca. Avui, la pesca encara segueix sent una activitat econòmica important però la agricultura pràcticament s’ha reduït a la existència dels horts , molts d’ells es veuen abandonats però d’altres resisteixen i segueixen essent cuidats i cultivats.

Vull documentar aquest anacronisme heroic, abans que la modernitat, la industria, la especulació immobiliària o el progrés (?) acabin amb ell…o, potser, testimoniar la resistència a perdre els valors de la terra, la joia de produir els teus propis aliments ara que recordem amb nostàlgia el gust d’un tomàquet cultivat i madurat a la mata i vivim temps en els que tornem a posar en valor la agricultura sostenible, els aliments Km 0…

Inicio un nuevo proyecto, esta vez quiere ser documental, De hecho, creo que todas las fotografías “documentan”; una sensación, una emoción, un acontecimiento, …siempre a través del filtro del autor/a. Pero ahora quiero crear una serie fotográfica con un a temática común y que nos explique una historia a través del reportaje fotográfico.

Vivo en un pueblo de la costa brava que, antes de la llegada de la “plaga/bendición” del turismo, se había dedicado tradicionalmente a la agricultura y a la pesca. Hoy en día, la pesca sigue siendo una actividad económica importante pero la agricultura prácticamente se ha reducido a la existencia de los huertos, muchos de ellos se ven abandonados pero otros resisten y siguen siendo cuidados y cultivados.

Quiero documentar este anacronismo heroico antes que la modernidad, la industria, la especulación inmobiliaria o el progreso (?) acaben con él…o quizás, testimoniar la resistencia a perder los valores de la tierra, la alegría de producir tus propios alimentos ahora que recordamos con nostalgia el sabor de un tomate cultivado y madurado en la mata y vivimos tiempos en los que se pone en valor la agricultura sostenible, los alimentos km 0…